Exemple de graella d'observació

Aquesta és la graella que li vaig fer arribar a la meva tutora de pràctiques. És un exemple, que es pot adaptar al context d'observació en concret, retallant algun apartat o bé canviant aspectes segons es cregui oportú en cada situació.

1. DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS PRESENTADES DURANT L’OBSERVACIÓ
Context de l’observació
Hora del dia:	Matèria:	Núm. d’alumnat:	Nom del mestre:
Materials i recursos:
2. INICI DE L’ACTIVITAT D’APRENENTATGE				SÍ	NO
Rellevància i objectiu de l’activitat o contingut. El mestre...
Fa explícita la utilitat i finalitat del contingut de la tasca.
Utilitza diverses tipologies d’explicacions i activitats: auditives, visuals, cinestèsiques...
Fa alguna explicació de l’activitat a l’alumne x de forma individual utilitzant un llenguatge planer.
Estratègies per cridar l’atenció i mantenir l’interès de l’alumnat. El mestre...
Comparteix l’objectiu de l’activitat proposada
Utilitza estratègies per motivar i despertar l’interès de l’alumnat en les activitats i, específicament, de l’alumne x.
Activa els coneixements previs dels alumnes relacionant i contextualitzant les activitats actuals amb la de les sessions anteriors.
Defineix els objectius i un guió per a resoldre les activitats.
Comprova que els alumnes comprenguin les explicacions i instruccions de les activitats.
S’assegura que l’alumne x ha entès les explicacions i instruccions de l’activitat.
3. DURANT L’ACTIVITAT D’APRENENTATGE
Organització del grup-classe
Tipologia d’agrupament: grup gran ___ grup petit___ en parelles___ individual___
Tipus d’activitat predominant durant l’observació: oral _____ escrita _____ altres _____
Existeixen activitats: diferenciades _____ individuals _____ petit grup _____
Actitud del grup classe
La concentració i atenció de la majoria d’alumnes es manté la major part del temps.
El mestre intervé per reconduir situacions conflictives de comportament.
L’alumne x manté el nivell de concentració i atenció.
Disseny de les activitats: comprensió de conceptes. El mestre...
Identifica les representacions inicials de l’alumnat.
Si són errònies crea conflictes entre les representacions que ja tenen els alumnes i les que aporten les noves explicacions (activa els coneixements previs).
Dedica un temps específic a l’alumne.
Disseny de les activitats:  aprenentatge de procediments i estratègies. El mestre...
Ensenya a l’hora els procediments que els coneixements conceptuals.
Dóna l’oportunitat de practicar les estratègies per a poder corregir els errors i automatitzar-les.
Mostra l’aplicació de les estratègies en diferents situacions, com utilitzar-les i per què.
Identifica els errors dels alumnes en la pràctica de les estratègies.
Interacció del mestre amb l’alumnat. El mestre...
Es mostra igual de disponible per a tots els alumnes.
Té una predisposició especial per l’alumne x
Estimula la participació de tot l’alumnat (escolta activa, contacte visual, dona temps per a respondre).
Reforça les intervencions correctes dels alumnes.
Interacció entre l’alumnat. El mestre...
Afavoreix el treball cooperatiu.
Promou la intervenció de tot l’alumnat.
No desqualifica les intervencions amb respostes errònies.
Proporciona un guió per elaborar l’activitat evitant bloquejos.
Percepció d’obligació
Mostra la rellevància de les tasques
Desvetlla la curiositat dels alumnes.
Fa evident als alumnes el seu progrés.
Fa partícip a l’alumne x del seu procés d’E-A.
Ofereix diverses alternatives per poder triar (tasques, companys, etc.).
4. AL FINALITZAR L’ACTIVITAT D’APRENENTATGE
Els criteris de correcció s’anuncien prèviament a la tasca.
Es donen indicacions generals de la tasca ben feta.
Tipus d’avaluació que es fa: coavaluació____ avaluació del docent_____ autoavaluació_____ altres_____
La forma d’avaluació és diferent en el cas de l’alumne x.
S’introdueix la sessió següent.
OBSERVACIONS