El M. És un nen de 3r de primària, i és un cas de trastorn específic del llenguatge (TEL) semàntic i pragmàtic, i TDAH. És un nen que se li fa un seguiment des de que va començar a anar a la llar d’infants, i fa uns 3 anys que és alumne del centre PV.
Aquest nen fa una sessió de reeducació setmanal de 45 min. Les sessions solen ser sempre molt semblants. A continuació en deixo una mostra:
1r. Fa una lectura en veu alta (tipologia del text la va canviant a cada sessió. En aquest cas era una carta). La logopeda li va fent preguntes de comprensió oral a cada paràgraf. EL nen té una comprensió força bona, tot i que es va cansant quan arriba al final.
2n. Preguntes orals de veritat/fals. El M. Ho ha fet força bé. A un ritme lent però segur.
3r. “Escombrat de lectura”. El nen ha de buscar el més ràpid possible les paraules que li diu la logopeda i les ha de subratllar. El nen m’explica que ho fa buscant la primera síl·laba de la paraula que busca.
4t. Expressió oral. La logopeda li demana que li expliqui el que ha llegit oralment i l’ajuda sobretot, amb els connectors textuals. En aquest exercici, el M. recorda bàsicament el principi de la lectura. Per explicar la resta, té més dificultats. M’ha comentat la logopeda que té dificultats amb la memòria, cosa molt freqüent amb alumnes amb TEL.
5è. Ronda de 10 accions. El M. ha de tancar els ulls per no desconcentrar-se i anomenar 10 accions. Ho fa a un ritme força lent per la seva edat, però se’n surt força bé.
6è. Ronda de 10 oficis. Ha de fer el mateix que en l’exercici anterior, per aquest cop ha de nomenar 10 oficis.
7è. Expressió escrita. El nen ha d’escriure 2 frases d’alguna cosa rellevant del text que ha llegit al principi de la sessió. En aquest punt ha sigut on ha tingut més dificultats. Ha pogut escriure només una frase i amb molta ajuda.
Per últim, ha pogut fer un dibuix del que ha llegit.
Tal i com descriuen alguns experts, “Els TDL consisteixen en una dificultat persistent en el processament del llenguatge, de severitat diversa, que no pot ser atribuïda a retard mental ni a dèficits sensorials o motors. El nivell de competència lingüística està molt per sota de la resta de capacitats de l’infant: cognitives no lingüístiques, motrius i sensorials.
Els components formals del llenguatge s'adquireixen tard i de manera defectuosa. Per evolució espontània i a través de les intervencions logopèdiques, l’infant amb disfàsia pot arribar a desenvolupar, amb els anys, prou llenguatge oral per a la comunicació habitual, però el problema lingüístic de base sol persistir i comprometre l'aprenentatge de la lectoescriptura i el maneig de formes complexes de discurs. Per tant, interfereix sempre, encara que amb una severitat variable, en els aprenentatges escolars.”[i]
[i]Roca, E., Carmona, J; Boix, C. et al. “L’aprenentatge en la infància i l’adolescència: claus per evitar el fracàs escolar.” Quaderns Faros, Observatori de Salut de la Infància i l’Adolescència. Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona, 2010. Recuperat el 16 d’abril de 2017 a http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/informe-faros-claus-evitar-fracas-escolar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada