L’A. és un nen de 4 anys, que des de l’inici de curs, al setembre, assisteix al centre per fer reeducació de la parla. Rep 2 sessions a la setmana de reeducació per un trastorn del llenguatge, la dislàlia. A més, és un nen amb un Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).
Ja des de ben petitet va assistir al CDIAP (Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç) i allà ja li van fer el diagnòstic. No presenta dificultats en la comprensió oral dels missatges que li transmeten els interlocutors però si que té moltes dificultats en l’articulació de molts sons.
Em comenta la psicopedagoga del centre abans de començar la sessió, que el fet que l’A. sigui autista, fa que la sessió sempre s’hagi de començar de la mateixa manera, jugant a un joc amb uns animalets i l’alfabet. Té moltes obsessions. El nen va col·locant uns animals de roba a sobre del dibuix que correspon al mateix dibuix de l’animal, i ha de pronunciar la paraula. No fa parla espontània gairebé mai i sempre repeteix el que diu la psicopedagoga. Quan acaben de jugar, ell sempre vol recollir-ho tot al seu lloc, és excessivament ordenat.
Un altre activitat que fa, és repetir frases simples, descrivint unes imatges on hi ha accions.
També juguen al “veig, veig...”. El nen ha d’anomenar els objectes d’unes cartes amb imatges, després que la psicopedagoga li fa una petita descripció. (Veure el vídeo).
Em va comentar la psicopedagoga que quan va començar al setembre les sessions amb l’A., aquest no li feia ni cas. Es posava a jugar sol en un racó i que mica en mica, molt gradualment es va anar guanyant la seva confiança.
A mi em va sobtar molt el nivell del llenguatge tan limitat i la manca de contacte visual constant durant tota la sessió.
Per tal d’entendre millor el cas de l’A., vaig buscar bibliografia amb referència al Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i al trastorn del llenguatge, la dislàlia.
Aquí teniu un resum d’aquests dos trastorns...
L’autisme és un trastorn del desenvolupament neurològic que es posa de manifest obstaculitzant l’aprenentatge d’habilitats de comunicació i de relacions socials. Al mateix temps, el desenvolupament també es veu interferit per la presència d’interessos restringits inusualment forts, comportament repetitiu i dificultats per afrontar canvis sobtats. El terme espectre fa referència a una àmplia gamma de símptomes, habilitats i nivells de discapacitat que poden presentar les persones que el pateixen.
Les causes del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) són de base genètica, però segurament associades a factors ambientals que interactuen amb aquestes causes. Els canvis del patró de desenvolupament del cervell són evidents als dos anys, però possiblement ja es reflecteixin en edats més primerenques.
En l’actualitat, es reconeixen dos grans subgrups: l’autisme clàssic i la síndrome d’Asperger. El primer està associat a dificultats d’aprenentatge (QI per sota la mitjana) i retard en l’adquisició del llenguatge. La síndrome d’Asperger comparteix característiques amb l’autisme, però sense les dificultats d’aprenentatge associades (QI en la mitjana o superior a la mitjana) i sense cap tipus de retard de llenguatge.
Tal i com diu Llúcia Viloca a “Psicoanàlisi de nens amb un trastorn de l’espectre autista (TEA) i amb Síndrome d’Asperger”, “les característiques essencials del trastorn autista són la presència d’un desenvolupament marcadament anormal o deficient de la interacció i comunicació socials, amb falta de capacitat de resposta a les persones i un repertori summament restringit d’activitats i interessos, acompanyat d’una forta rigidesa mental.”[i]
La Dislàlia és un trastorn funcional permanent en l'emissió d'un fonema sense que hi hagi una causa sensorial, ni motriu, en un nen major de quatre anys. Es caracteritza per alteracions en l'articulació d’alguns fonemes, bé per absència o bé per l'alteració d'alguns sons concrets de la parla o per la substitució d'aquests sons per altres de forma improcedent.
Aquest trastorn és pot donar en qualsevol moment de l’evolució de la parla dels nens i nenes, però a partir dels quatre anys, cal que busquem el motiu per el qual es produeix aquesta mala articulació.
En la majoria dels casos és degut a una mala coordinació dels òrgans bucofonadors per mals hàbits adquirits (respiratoris, deglutoris, succió digital…), per un problema auditiu, per una mala estimulació o fins i tot per una immaduresa personal.[ii]
[1]Desenvolupa. La Revista d’Atenció precoç. Psicoanàlisi de nens amb un trastorn de l’espectre autista (TEA) i amb Síndrome d’Asperger. Núm. 32. Recuperat el 25 d'abril a http://www.desenvolupa.net/Ultims-Numeros/Numero-32/Psicoanalisi-de-nens-amb-un-trastorn-de-l-espectre-autista-TEA-i-amb-Sindrome-d-Asperger-Llucia-Viloca
[1]Ateneu. Materials i recursos per a la formació. DTAP - Estratègies per a la inclusió de l'alumnat amb trastorns que incideixen en l'aprenentatge. Generalitat de Catalunya. Recuperat el 25 d'abril a http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/dtap/modul_4/practica_3
